lunedì 22 febbraio 2016

Le Silmarillion

Per J. R. R. Tolkien               Traduction in Interlingua per Francesco Galizia  


 Le Silmarillion: il es un obra mythopoesis scripte per John Ronald Reuel Tolkien; qui era uno scriptor, philologo, glottologo e linguista britannic, professor al universitate de Oxford. Ille es le autor anque de: Le Hobbit, e Le Senior del Anellos. Le Silmarillion, narra le historia de Arda, ab le su creation usque al initio del Quarte Era. Considerate le obra primari, fundamental e central de Tolkien, il era forsan anque cello plus amate del su autor; illo non es e non vole esser un romance, ma un corpus mythologic, o legendarium, ideate como corde del universo tolkienian, un serie de narrationes e historias a cuje le autor laborava per tote le vita, sin terminar lo, intertanto lo utilisava qual base per le altere su obras. Tolkien non videva jammais le publication del libro, que essera publicate postume per le su curator, le filio Christopher, qui integrava le partes que mancava.
Structura: Le Silmarillion on compone de cinque partes:
Le Anellos de Poter e le Tertie Era — in le qual son resumite le eventos del Secunde e Tertie Era del qual son protagonistas le Anellos del Poter usque al initio del Quarte Era.

  1. Ainulindale — le creation de Ea, le universo tolkienian.
  2. Valaquenta — un description del Valar e del Maiar, le esseres supernatural.
  3. Quenta Silmarillion — le historias ante e durante le Prime Era, es le major parte del obra.
  4. Akallabeth — le historia de Númenor durante le Secunde Era.
  5. Le Anellos de Poter e le Tertie Era — in le qual son resumite le eventos del Secunde e Tertie Era del qual son protagonistas le Anellos del Poter usque al initio del Quarte Era
Genesis del obra: Tolkien laborava al Silmarillion per tote le vita, et es impossibile definir un data de composition de iste obra. Le sue initios on pote facer remontar al 1917, quando Tolkien era un officiero britannic combattente in Francia, durante le Prime guerra mundial. Colpite vadeva in hospital e retornava in patria. Anque pro isto le su mundo imaginari, ante sol schematisate in poc versos poetic e nomines de phantasia, prendeva un forma precise dante vita al prime nucleo de un grande obra sur le historia de Arda e del su habitantes: Le Silmarillion. Tolkien considerava iste obra le plus importante inter le su creationes, continuava assì per tote le vita a laborar al su contos, totavia ille non completava jammais Le Silmarillion. Sol quatro annos post le morte del autor, in le 1977, Le Silmarillion era publicate gratias al filio Christopher; le qual depost le publication del libro, discoperiva multe altere material scripte per le patre sur le mundo de Arda: assi depost alicun annos esseva publicate le Histories of Middle-earth, (Le historias del Terra Medie) in 12 volumines in cuje era recolta le major parte del scriptos de Tolkien.
Stylo e inspiration: Tolkien, professor de historia medieval, traheva inspiration ab le grande autores del passato qual Homero e Vergilio, ab mythos e sagas nordic e anque del Biblia. Inter le plus importante obras del formation cultural del professor de Oxford, que los portava a crear Le Silmarillion, son: le Kalevala finnese e le Edda poetic norren. Referentias son in le Ainulindalë, ubi on retrova le tractos typic del Genesis biblic. Le Akallabêth revideva le mytho de Atlantides, jam narrate ab Platon in le Timeo e Critia, mentionante anque le biblic fin de Babel. Le obra il ha per tote le narration un tenor technic, linguistic e structural superior al duo romances successive, le motivo on pote attribuer a duo aspectos: le prime ligate al processo de scriptura del obra que non era ancora al su version definitive, ma supertoto le aspecto ligate al argumentos tractate. Le Silmarillion es elf-centric, supertoto in le prime duo partes, e le elfes, amante del musica e del poesia, il ha un stylo alte e quasi aulic: Tolkien, usava le stylo del elfes in lo scriber, como si illes mesme esseva le autores. Iste obra il ha argumentos e stylo epic, con le gestas valorose, ma sin sperantia, de heroes qui les vive intensemente le proprie destino, al mesme tempore distante e tormentate interiormente. Un senso de fatalitate e de melancholia permea le obra. Notabile es le numero del nomines de locos e personas; numerose anque le historias que los se tressa inter lor e se ramifica ab le conto.
Ainulindale: In iste prime capitulo Tolkien describe le genesis de Arda e de toto le universo que lo hospita per obra del monotheistic Deo, Eru Ilùvatar, le"Unic", e de potente spiritos, le Ainur, nascite ab le su pensata. Totes canta le melodia que darà origine a Ea e ad Arda, ma Melkor, le plus potente inter le Ainur (insimul al su fratre Manwe, secunde in potentia), le qual ab sempre desirava le poter de Eru Ilùvatar, disligava le su melodia ab celle del alteres Ainur e ab Ilúvatar mesme dante origine al mal del mundo. Le echo biblic hic es sensibile, in quanto Melkor pote esser representate como Lucifero, le angelo prave que habeva le presumption de voler equiparar se ipse a Deo ma que essera lanceate ab ille al centro del Terra como narra anque Dante in le su Inferno. De facto nos videra, in le curso del narration, Melkor que sera sempre de plus a refugiar se in le profunditate del Terra, condemnate in eterne al materialitate e al iniquitate del su designos de destruction, chaos e ruina. Depost haber completate le creation de Ea, Eru Ilùvatar informa le Ainur del proxime venita sur Arda del su filios: le Elfes o Eldar (le Primogenitos, qui son beneficiate del immortalitate e del perfection) dividite in : Vanyar, Noldor e Teleri le ultime dividite in Sindar e Nandor; e le Homines (le Secundegenitos, inferior al elfes in multe characteristic qual beltate e prestantia physic e mortal, ma totavia con le dono de un altere vita post le morte ubi prendera parte al melodia de Eru Ilùvatar). Apprendite isto, le Ainur le qual plus amava le initial melodia creatrice se transfereva sur Arda per preparar lo al arrivata del filios de Ilúvatar, ma le lor obras son corrupte o ruinate ab le perverse mano de Melkor. Arda a ille tempore era obscur e con sol le stellas a dar un poc de luce. Le Ainur decideva alora de crear duo pilastros que delimitava Arda e ibi collocava del gigantesc lumines, que esseva consacrate ab Manwe, le rege del Ainur. In ultra tote le Ainur vadeva per le mundo e lo imbelliva con flores, arbores, fructos. Anque Melkor habeva contribuite a isto, ma al fin del obra diceva que Arda esserea devenite le su regno, ma le alteres Ainur se opponeva. Alora Melkor, durante que le Ainur festeava per haber campletate le mundo, abatteva le pilastros facente reversar sur Arda un mar de foco. Le Ainur utilisava tote le lor energias per salvar le mundo, ab le attaccos de Melkor. Ma esseva constringite a refugiar se in le Terra de Aman, ubi construiva le regno de Valinor e fundava le citate de Valimar. Le plus potente inter le Ainur prendeva le nomine de Valar, id es Potentias del Mundo e le alteres Ainur cello de Maiar, le Populo del Valar.
Valaquenta: In le secunde capitulo, le Valar e le Maiar combatteva contra le inemicos del fortias del mal. Inter le Maiar il era le potente Sauron, se narrava que ille esseva originarimente de belle presentia e absolute beltate ma que pois, se lassava trappar per le malitia de Melkor e se mitteva al su servicio, ma deveniva horribile a vider se e de un potentia sin equal inter le servos de Morgoth (nomine de Melkor in iste Era), inter le quales le Balrog (Maiar corrupte ab Melkor e transformate in demonios de foco, le lor senior es Gothmog) e le Ogros. Depost le secunde battalia inter le Valar e Morgoth (le prime per stabilir le dominio sur Arda del unes o del alteres, e iste per preservar le Elfes alora eveliate, ab le malignitate de Melkor), ille esseva imprisionate durante que Sauron on refugiava in le fundo del terra per pois retornar al flanco de Morgoth, quando iste fugeva ab Valinor e destrueva le arbores de Valinor con le adjuta de Unguliant, ancestre de tote le grande araneas del valle de Gorgoroth, inter le quales Shelob. Inter le Maiar il ha anque le Istar, de cuje son narrate le historias supertoto in le Senior del Anellos. Illes in le Terra Medie son cognoscite como magos immortal, inter illes son: Olorin o Mithrandir (Gandalf) e Curunir (Saruman).
Quenta Silmarillion: In le tertie capitulo del obra son narrate le historias plus importante de tote le Prime Era del Terra Medie. Le major parte del contos tracta del Silmarils, le tres joieles forgiate ab Feanor, prince del Noldor, a Eldamar, illos contine intra de lor le luce del Duo Arbores de Valinor. Iste gemmas son del elfes, ma son robate ab Morgoth e per retrovar los se disnoderà quasi tote le narration. Le themas del historias son: traition, guerra, invidia e morte, ma anque de valor, virtute, corage e amor. Como le meraviliose conto de "Beren e Luthien", le qual es un exemplo del amor que va ultra le morte, e del valor e del fortia de un sentimento que pote vincer, anque si per un sol momento, le senior del mal. Supertoto on nota como il ha un rolo dominante e importante le gratia e le beltate de Lúthien que los face addormir tote le maligne creaturas de Morgoth e que los permitte a Beren de reprender un Silmaril ab le corona del Obscur Senior del mal. Un exemplo de grande valor es narrate in le conto del duello inter Fingolfin, Rege Supreme del Noldor, e Morgoth, ubi le narration es cargate de un pathos que duce nos al cancellos del regno del mal per assister al lucta epic inter le duo contendentes. Le carga emotive attinge le apice in le momento in cuje Fingolfin, fatigate e ferite, cade a terra e, ante de morir, vibra le ultime colpo que talia un pede de Morgoth. Equalmente belle e significative son le contos del cadita de Gondolin e del vita e morte de Turin, heroe invincibile, persequite ab un destino de morte: pur vincente tote le battalias contra le armea de Morgoth finirà per portar le ruina per quicunque lo recipe. Le altere contos, como cello del viage de Earendil, continua sur iste themas usque al guerra del Ira e al definitive disfacta de Morgoth, qui capturate ab le Valar, le potentias angelic, es confinate in le vacuo externe de Arda, foras del spatio e del tempore. Le homines que habeva adjutate le Valar esseva premiate con le dono de un insula al centro del mar: Nùmenor. Iste homines, clamate Dùnedain o Nùmenorean, per longe tempore viveva in pace e prosperitate, con le vicin Elfes del Regno Immortal de Aman,
Akallabeth: In le penultime capitulo del libro on parla del ascensa e del cadita de Nùmenor. Akallabêth in Adunaico (le lingua de Númenor) significa "Le cadita" (in Quenya Atalantë). Sauron resultava a salvar se al destruction, assi circum le anno 1500 del Secunde Era, ille faceva crear ab ferreros elfic, con le su adjuta, le Anellos del Poter, potente instrumentos magic que influentiava le lor portatores Sauron, totavia, creava in secreto le "Unic Anello", que consentiva a ille de dominar tote le altere. Ille infundeva in isto anello parte del su poter, usque a facer lo devenir un entitate con un proprie voluntate: tote le anellos, cadeva sub le su poter; ma Celebrimbor, capite del ferreros elfic, discoperiva in tempore le intention de Sauron, e resultava a celar le tres anellos plus potente, Narya, Vilya e Nenya, que le mano de Sauron non habeva toccate, e que non poteva controllar. Sauron, pois vincite, on retirava presso le su fortalessa de Umbar. Ultra 1500 anni depost, le homines de Númenor, il era devenite avide de ricchessas e de poter, e illes non habeva contactos con le Elfes. Ma le ultime soverano númenorean, Ar-Pharazôn le Aurate, organisava un grande exercito, contra Sauron e iva a Umbar, e lo vinceva de novo, pois lo portava prisionero a Númenor, ma iste a poco a poco augmentava in le mente de Ar-Pharazôn le pavor del morte, e assi lo convinceva a invader Valinor. Le Valar pro defender se, clamava Eru Ilùvatar, e le su chollera se discatenava sur Nùmenor, destrueva le exercito e faceva inabysmar le insula sub le undas del oceano. Alicun supervivite, guidate ab Elendil e le su filios, disbarcava sur le costa del Terra Medie, ubi fundava le duo regnos de Gondor a sud e Arnor a nord. Sauron, pur essente morite in le corpore, retornava sub forma de spirito, e cento annos depost attaccava le exiliate Númenorean. On habeva alora le Ultime Alliantia inter Homines et Elfes, in le qual le guerreros de Gil-galad e de Elendil, se univa pro assediar Mordor, le duo rege le anno sequente, combattente, moriva ambes, e Narsil le spada de Elendil, il era rumpite, alora le filio de ille, Isildur, resultava, con le impugnatura del spada rumpite a taliar le digito al Obscur Senior, e separar ille del Anello e lo reduceva a un umbra. Isildur non destrueva le Anello, como consiliava Elrond, scutero de Gil-galad; ma lo conservava e post duo annos illo lo traiva, e lo faceva cader in un imboscada del Ogros, e le Anello era perdite.
Le anellos del Poter e le Tertie Era: In iste ultime capitulo, «in cuje iste contos perveni al lor conclusion», es clarite le origine e le fin del Anellos del Poter, que Sauron consignava a elfes, nanos e homines per poter los controlar gratias al poter del su Unic Anello, forgiate in le flammas del Monte Fato. Iste Anello esseva retrovate depost 2000 annos, ab duo Hobbits, Smeagol e Deagol; le prime occideva le secunde per prender lo, inde on refugiava in le montanias e deveniva simile a un bestia e prendeva le nomine de Gollum. Ma, le Anello esseva retrovate post 600 annos ab un altere Hobbit, Bilbo Baggins, e lo portava in le Contato. Intertanto le regno de Arnor, esseva destruite per le Rege mago de Angmar, senior del Nazgul; ma le stirpe que descendeva ab Isildur era remanite solide, usque al nascentia del su ultime herede, Aragorn filio de Arathorn. A Gondor, in vice, le stirpe se extingueva con le rege Earnur, morite sin filios. Depost regnava le Superintendent, al epocha del factos narrate on habeva le 26e. superintendent, Denethor II. Le major parte de iste historias son narrate in le Le Senior del Anellos, con le fin definitive de Sauron gratias al destruction del Unic Anello, per le Hobbit Frodo Baggins e del su amico Samvise Gamgee.