sabato 23 marzo 2013

Cavalleros Templar
per Francesco Galizia

Cello del "Pauperes commilitones Christi templique Salomonis" (Paupere Cameradas de armas de Christo e del Templo de Salomon), melio note como Cavalleros Templar, il era un del prime e plus cognoscite ordine religiose cavalleresc. Le su nascentia essera in Terra sancte depost le prime cruciata del 1096. Pro defender le locos sancte e le pelegrinos, circum le 1118/1119, le rege de Jerusalem, Baldovino II, dava a un pugno de cavalleros, guidate ab Hugo de Payns e ab le su camerada de armas Godefroy de Saint Omer, un palatio presso le Templo de Salomon, ab le qual le Ordine prendeva le nomine. Le templares les habeva un superveste blanc, con un cruce rubie. In le curso del su existentia le Ordine Templar explicava tres actiones: le activitate militar, le cultivation del su terras, le gestion de systemas economic e financiari. Iste actiones los portava al formation de un grande structura territorial, organisative et economic, non sol in le Oriente, ma anque in un grande parte de Europa. Le presentia del Templares sur le territorio, asiatic et europee, era assicurate ab le diverse sedes templar: le Preceptorias, le Mansiones e le “Capitanerias”, autonome. In le grande capitales (Paris, London, Roma etc.) il era le Casas, catauno del qual habeva le controlo de un del septe provincias in cuje era dividite le Ordine. Al maximo del su fulgor le Ordine habeva millenas de sedes, in Europa e in Oriente, a indicar le su influentia economic Le major parte del Cavalleros on dedicava al action militar et il era le soldatos melio exercitate e disciplinate del tempore; ma le major influxo del Templares era de typo economico-financiari. Multe statos europee peteva a illes prestation financiari e adjuta a gestir le financia public.
Le Regula: Durante le Concilio de Troyes in le 1129, illes assumeva un regula de typo monastic, con le appoio de Bernardo de Clarveux, basate sur elementos del Regula de Sancte Benedicto. In le Regula Templar le tres classic votos del ordines monastic – paupertate, obedientia e castitate – non son explicitemente expresse. Le castitate appare sol in le appendice, pro discoragiar le conviventia inter fratres e sorores (cap. 56), on poteva entrar viros sposate (cap. 55) e haber le possibilitate de un adhesion temporanee al Ordine, incompatibile con un castitate permanente. Se discoragiava pois, de frequentar feminas, comprendite le matres (cap. 72). In merito al povressa, on exhortava le cavalleros a donar tote le lor benes (sol medietate se sposate) al Ordine, ma on consentiva tamen le possession de terras (cap. 51). In relation al obedientia, e al disciplina collective, on habeva limites al ostentation de habitos, le regulas quotidian il era le decorum personal, le precarias e le solidaritate. Le Regula es state scripte in latino, e in francese ancian, inter le 1139 e le 1148. In le texto, on parla de sex cavalleros qui fundava le ordine, in vice le tradition parla de novem cavalleros ("Novem homines adhereva a iste pacto sancte e les serviva per novem annos in habitos laic que le credentes habeva date a lor in elmosna."), ma tal numero haberea un significato allegoric. Le rolo del Ordine il era expresse ab Papa Innocentio II, le 29 martio 1139, con le bulla Omne Datum Optimum, que stabiliva le total indipendentia del Ordine.
Cadita e suppression: Le Ordine depost le perdita de Acri in le 1291, iva al su fin; le su dissolution, totevia, non era facite per le Ecclesia, ma per un serie de accusas vergoniose exponite ab le rege de Francia Philippo IV le Belle, desiderose de appropriar se del patrimonio templar, ordinava al su consilier Guilhelmo de Nogaret de formular del accusas contra le Ordine e de ordinar le arresto del templares e de confiscar le lor benes, isto esseva exequite le venerdì 13 octobre 1307, in tote le sedes templar de Francia; le cavalleros, convocate con le excusa de controlos fiscal, esseva tote arrestate. Le templares esseva accusate de sodomia, heresia e idolatria, in particular de adorar un mysteriose divinitate pagan, le Bafometto. In carcere le prisioneros esseva torturate usque a que illes admitteva le heresia. Le 22 novembre 1307 le papa Clemens V, de fronte al confession, con le bulla “Pastoralis præminentiæ” ordinava le arresto del templares. Le 12 augusto 1308, con le bulla “Faciens misericordam” esseva definite le accusas contra le Templo. Le ver causa del fin del templares il era le voluntate del rege de appropiar se del lor patrimonio, these sustenite anque ab Dante Alighieri in le canto XX del Purgatorio. Le rege inter le 1308 e le 1312, indiceva varie processos pro demonstrar le culpas del cavalleros templar. Le Ordine esseva supprimite con le bulla Vox in excelso del 3 april 1312 e le su benes transferite al Cavalleros Hospitalari le 2 maio sequente (bulla Ad providam). Jacques de Molay, le ultime gran maestro del Ordine, ardeva sur le pyra insimul a Geoffrey de Charnay, le 18 martio 1314 ante le cathedral de Paris. Multe soveranos adjutava le cavalleros, como Roberto I Bruce, rege de Scotia jam excommunicate per altere motivos, non obediva al commando papal; le Cavalleros in Portugal conflueva in un nove ordine, fundate per combatter contra le Moros in Algarve, le "Ordine de Christo", que le prince Henrico le Navigator (1394-1460) guidava per vinte annos.