per Francesco Galizia
Cello
del "Pauperes commilitones Christi
templique Salomonis" (Paupere
Cameradas de armas de Christo e del Templo de Salomon),
melio note como Cavalleros Templar,
il era un del prime e plus cognoscite ordine religiose cavalleresc.
Le su nascentia essera in Terra sancte depost le prime cruciata
del 1096. Pro defender le locos sancte e le pelegrinos, circum le
1118/1119, le rege de Jerusalem, Baldovino II, dava a un pugno
de cavalleros, guidate ab Hugo de Payns e ab le su camerada de
armas Godefroy de Saint Omer, un palatio presso le Templo de
Salomon, ab le qual le Ordine prendeva le nomine. Le templares
les habeva un superveste blanc, con un cruce rubie.
In le curso del su existentia le
Ordine Templar explicava tres actiones: le activitate militar, le
cultivation del su terras, le gestion de systemas economic e
financiari. Iste actiones los portava al formation de un grande
structura territorial, organisative et economic, non sol in le
Oriente, ma anque in un grande parte de Europa. Le presentia del
Templares sur le territorio, asiatic et europee, era assicurate ab
le diverse sedes templar: le Preceptorias,
le Mansiones
e le “Capitanerias”,
autonome. In le grande capitales (Paris, London, Roma etc.) il era
le Casas,
catauno del qual habeva le controlo de un del septe provincias in
cuje era dividite le Ordine. Al maximo del su fulgor le Ordine
habeva millenas de sedes, in Europa e in Oriente, a indicar le
su influentia economic Le major parte del Cavalleros on dedicava
al action militar et il era le soldatos melio exercitate e
disciplinate del tempore; ma le major influxo del Templares era
de typo economico-financiari. Multe statos europee peteva a
illes prestation financiari e adjuta a gestir le financia
public.
Le
Regula: Durante le Concilio de Troyes
in le 1129, illes assumeva un regula de typo monastic, con le
appoio de Bernardo de Clarveux, basate sur elementos del Regula de
Sancte Benedicto. In le Regula Templar le tres classic votos del
ordines monastic – paupertate, obedientia e castitate – non
son explicitemente expresse. Le castitate appare sol in le
appendice, pro discoragiar le conviventia inter fratres
e sorores
(cap. 56), on poteva entrar viros sposate (cap. 55) e haber le
possibilitate de un adhesion temporanee al Ordine, incompatibile
con un castitate permanente. Se discoragiava pois, de frequentar
feminas, comprendite le matres (cap. 72). In merito al povressa,
on exhortava le cavalleros a donar tote le lor benes (sol medietate
se sposate) al Ordine, ma on consentiva tamen le possession de
terras (cap. 51). In relation al obedientia, e al disciplina
collective, on habeva limites al ostentation de habitos, le
regulas quotidian il era le decorum personal, le precarias e le
solidaritate. Le Regula
es state scripte in latino, e in
francese ancian, inter le 1139 e le 1148. In le texto, on parla
de sex cavalleros qui fundava le ordine, in vice le tradition parla
de novem cavalleros ("Novem homines adhereva a iste pacto
sancte e les serviva per novem annos in habitos laic que le
credentes habeva date a lor in elmosna."), ma tal numero
haberea un significato allegoric. Le rolo del Ordine il era
expresse ab Papa Innocentio II, le 29 martio 1139, con le bulla
Omne Datum Optimum, que
stabiliva le total indipendentia del Ordine.
Cadita
e suppression: Le Ordine depost le
perdita de Acri in le 1291, iva al su fin; le su dissolution,
totevia, non era facite per le Ecclesia, ma per un serie de
accusas vergoniose exponite ab le rege de Francia Philippo IV le
Belle, desiderose de appropriar se
del patrimonio templar, ordinava al su consilier Guilhelmo de
Nogaret de formular del accusas contra le Ordine e de ordinar le
arresto del templares e de confiscar le lor benes, isto esseva
exequite le venerdì 13 octobre 1307, in tote le sedes templar de
Francia; le cavalleros, convocate con le excusa de controlos
fiscal, esseva tote arrestate. Le templares esseva accusate de
sodomia, heresia e idolatria, in particular de adorar un
mysteriose divinitate pagan, le Bafometto. In carcere le
prisioneros esseva torturate usque a que illes admitteva le heresia.
Le 22 novembre 1307 le papa Clemens V, de fronte al confession,
con le bulla “Pastoralis præminentiæ”
ordinava le arresto del templares. Le 12 augusto 1308, con le
bulla “Faciens misericordam”
esseva definite le accusas contra le Templo. Le ver causa del fin
del templares il era le voluntate del rege de appropiar se del lor
patrimonio, these sustenite anque ab Dante Alighieri in le canto
XX del Purgatorio.
Le rege inter le 1308 e le 1312, indiceva varie processos pro
demonstrar le culpas del cavalleros templar. Le Ordine esseva
supprimite con le bulla Vox in excelso
del 3 april 1312 e le su benes
transferite al Cavalleros Hospitalari le 2 maio sequente (bulla Ad
providam). Jacques de Molay, le
ultime gran maestro del Ordine, ardeva sur le pyra insimul a
Geoffrey de Charnay, le 18 martio 1314 ante le cathedral de
Paris. Multe soveranos adjutava le cavalleros, como Roberto I
Bruce, rege de Scotia jam excommunicate per altere motivos, non
obediva al commando papal; le Cavalleros in Portugal conflueva
in un nove ordine, fundate per combatter contra le Moros in
Algarve, le "Ordine de Christo", que le prince Henrico
le Navigator (1394-1460) guidava per vinte annos.